Tòpics i trivialitats... o no (2)

Por anarresti - July 17th, 2008, 10:11, Categoría: General

Mensaje

Un acudit per distensionar el dia. Està extret d'aquest fil que comenta una noticia sobre sous mileuristes (el tema estaria anant a més i ja suposaria gairebé la meitat dels assalariats catalans). Copypastejo directament de l'original en castellà:
 
Un chaval bastante inepto acaba de dejar sus estudios. Su padre, viendo lo complicado que va a tener encontrar el primer empleo, acude a un amiguete empresario para ver si se lo "enchufa":
-Oye, mira, a ver si me puedes colocar al chaval en algún puesto que no sea demasiado difícil, ya que está empezando y no tiene apenas estudios.
-Pues a ver, te lo puedo poner de miembro del consejo de dirección. Sólo tendría que ir a unas cuantas reuniones de vez en cuando, y ganaría unos 10.000€ al mes, más o menos. ¿Qué te parece?
-No, hombre, no. Es que no me gustaría que se malacostumbrase desde el principio, sino que empezara desde abajo. Es su primer trabajo y...
-Bueno, mira, pues entonces te lo puedo poner de jefe de proyecto. Sólo tendría que dirigir a un grupo de trabajadores, decirles lo que tienen que ir haciendo y ganaría unos 3.000€ al mes. ¿Eso te vale?
-Qué va, qué va. Eso me sigue pareciendo demasiado... Yo lo que quiero es que al principio aprenda a esforzarse, y el verdadero significado del trabajo duro.
-Joder, ¿entonces qué tipo de trabajo quieres que haga?
-Pues hombre, uno de esos normalito, de los que hacen los chavales de hoy en día: echando un chorro de horas extra, trabajando como un animal hasta los fines de semana, y cobrando unos 800€ ó 900€ como mucho.
-Ah, pero eso es muy complicado. En un puesto de esos no te lo puedo meter...
-¿Y eso?
-Porque para esos puestos hace falta que tenga estudios superiores, que tenga experiencia, que sepa idiomas, que haya hecho algún máster en el extranjero...

Permalink ~ Comentarios (107) ~ Comentar | Referencias (0)

Tòpics i trivialitats... o no

Por anarresti - June 6th, 2008, 9:45, Categoría: General

Gràcies Hèctor! El ditet, sempre a la llaga
 ;-)


Permalink ~ Comentarios (98) ~ Comentar | Referencias (0)

La llista negra

Por anarresti - June 2nd, 2008, 9:36, Categoría: General

Ara que (dolorosament) s'ha fet la llum,  és el moment de passar comptes amb els que durant anys ens han estat negant l'evidència i  han aconseguit arruïnar bona part d'una generació d'espanyols (majoritàriament joves) Aquí la llista dels personatges públics que (fa tot just uns mesos) ens negaven l'existència una bombolla immobiliària. L'enumeració s'acompanya amb els corresponents links a les notícies de premsa, per prevenir allò del "donde dije digo, digo Diego"

A banda de la reprovació moral, hi ha
qui demana
valorar responsabilitats penals. Concretament la maquinació per alterar el preu de les coses és un delicte descrit en el Codi Penal: capítol V del títol XIII, articles 539, 540 i 541

Permalink ~ Comentarios (181) ~ Comentar | Referencias (0)

Casual Day

Por anarresti - May 19th, 2008, 10:40, Categoría: General

Bé, ja sé que fa dies que la pel·li va pel món i la meitat de vosaltres ja l'heu vista. Però no em puc estar de fer una entradeta al blog per si queda algú encara més tardaner i despistat que jo. De debò, aneu-la a veure, és una autèntica joia. D'una banda les interpretacions són magnífiques, sobretot la de Juan Diego. Però, lògicament, allò que enganxa de Casual Day és l'argument i la seva càrrega sociològica. I, a aquest nivell, no veia una descripció tan brutal de les relacions de poder en el capitalisme postindustrial des de Smoking Room, per cert, pel·li amb la que té molts paral·lelismes. I tot plegat amanit amb un humor negre, negríssim!


Permalink ~ Comentarios (120) ~ Comentar | Referencias (0)

Els diners de les nostres pensions, per reflotar el totxo

Por anarresti - May 8th, 2008, 10:01, Categoría: General

En una entrada anterior comentava les brutals pressions que estan exercint els lobbys immobiliaris i financers per aconseguir socialitzar els costos del "aterratge suau" que estem vivint.

Pensava, ingènuament, que la cosa aniria per les bambalines del poder i que els apanyillus corresponents s'acordarien de forma discreta. Però no, els grans especuladors del país presenten les seves exigències amb llum i taquígrafs, sense cap mena de complex. Concretament llegeixò aquí que "las asociaciones de bancos y cajas de ahorros de España están pidiendo al Gobierno utilizar dinero del Fondo de la Reserva de la Seguridad Social para hacer frente a la crisis inmobiliaria. Plantean que el brazo financiero de la Seguridad Social invierta no sólo en deuda pública, sino también en cédulas hipotecarias o bonos de la banca"

Manllevo i faig meus alguns dels comentaris més obvis que al respecte es fan en aquest fil: 1r. Per què socialitzar les pèrdues quan en el seu moment no es van socialitzar els ingents beneficis? 2n. Ja han arruïnat als joves i ara van pels vells!

ACTUALITZACIÓ: Una setmana després, el debat segueix aixecant bombolles, si bé en sentits no sempre previsibles. Per una banda Solbes sembla resistir (de moment) els cants de sirena. Mira per on, aquest home encara serà un liberal coherent: "Que es forma una bombolla immobiliària? .-Bé, que es formi. Què explota? Bé, que exploti". Laissez faire, laissez passer. Mai m'hagués imaginat alegrant-me d'aquesta coherència liberal, però és evident que encara seria pitjor deixar sueltu al capital en períodes de vaques grasses i intervenir per salvar-li el cul (amb diners de tots) en l'actual conjuntura. Al respecte, us enllaço un article imprescindible d'Antón Costas a El País Catalunya. En l'altre extrem de la balança, a qui trobem defensant la transferència de fons de la Seguretat Social per auxiliar al capital financer? Doncs a la UGT! Sí, sí... tal com sona. Aquí teniu la font. Vivir para ver!




Permalink ~ Comentarios (78) ~ Comentar | Referencias (0)

Rouco dicta deontologia mèdica

Por anarresti - April 24th, 2008, 10:02, Categoría: General

Ho sento però darrerament hi ha pocs temes que em posin prou com per treure'm de la meva letàrgia bloggera. Ja haureu endevinat que no són pas les crisis hídriques ni les seves gestions comunicatives i organitzatives, més o menys afortunades. Doncs no, ho sento, reconec que el tema és molt important però em destrempa. En canvi allò que sí m'inspira és el rotllo anticlerical. Deu ser una regressió a l'adolescència perquè reconec que molta urgència política, ara mateix, el tema no és que tingui. En fi... que hi farem!

La palla mental anterior ve al cas d"una notícia que ha publicat la SER: el govern autonòmic de Madrid i la Conferencia Episcopal han signat un acord que no només regula l'assistència religiosa en hospitals (fins aquí lògic) sinó que obre als capellans decisions com donar o no sedació terminal a un malalt, practicar un avortament o reanimar o no a un nadó amb malformacions.

Crec que em quedaré en la descripció de la notícia. Les valoracions i possibles respostes que se m'acudeixen caurien massa en el camp del políticament incorrecte.

EDITO AMB ACTUALITZACIÓ DE LA NOTÍCIA: per tal d'evitar greuges comparatius, L'Església del Monstre Volador d'Espagueti també exigeix estar present en els comités d'ètica dels hospitals madrilenys. Val més que ens ho prenguem així...

;-)


Permalink ~ Comentarios (116) ~ Comentar | Referencias (0)

La temptació: del totxo privat al totxo públic

Por anarresti - April 7th, 2008, 11:15, Categoría: General

Un cop constat que l'aterratge no està sent gens suau, ara sembla el moment de buscar "solucions corre-corre"  Avui Cinco Días presenta un avanç de per on poden anar les coses: si no hi ha demanda privada, accelerem la demanda pública tot aprofitant el superàvit fiscal que hem acumulat els darrers anys. I on concentrar aquesta demanda? El diari econòmic apunta algunes pistes significatives: obra pública, desenvolupament de la llei de dependència i subvenció als particulars perquè rehabilitin habitatge. Dues petites reflexions al respecte:

Primera: tanta sort que donaven el keynessianisme per enterrat, perquè això és New-Deal pur i dur! En altres paraules: que no s'han exprimit massa la mollera i han optat per les polítiques anticícliques "de tota la vida" Vist això, un sospita que les anomenades "polítiques d'oferta" amb que els economistes neoliberals ens van taladrar durant els 90... doncs no deuen ser tan efectives com ens volien vendre! Com diuen en castellà: no hay más cera que la que arde. L'única manera d'afrontar l'atur és crear llocs de treball.

Segona: anem bé per aquest camí? En principi tots els progressistes estem per enfortir el sector públic i si la despesa corresponent es fa en béns col·lectius d'inversió (típicament infraestructures), doncs molt millor! Només un dubte, però prou preocupant. ¿No estarem insistint en más de la mismo, però ara en versió diner públic? ¿Realment hem de continuar apostant per aguantar l'economia sobre el totxo? ¿O potser és el moment de buscar alternatives amb més futur? Òbviament em refereixo a reciclar el nostre teixit industrial per fer-lo més competitiu. Les fórmules són ben conegudes: segments de producció "no-madurs", R+D, valor afegit, productivitat, qualificació, mercat laboral de qualitat, sostenibilitat... No tindria més sentit orientar l'esforç públic de reconversió cap aquí? Potser és un camí complex però no pas impossible. Altres països comparables al nostre com Finlàndia o Irlanda l'han seguit fa poc. I no els hi ha anat pas malament!


Permalink ~ Comentarios (93) ~ Comentar | Referencias (0)

"L'impensable està a punt de ser inevitable"

Por anarresti - March 18th, 2008, 11:25, Categoría: General

Imprescindible article de Paul Krugman avui a El País. Bàsicament explica les dimensions que està prenent la crisi financera-immobiliària i com serà d'inevitable una intervenció pública per salvar els mobles. Dos comentaris d'urgència al respecte:

Primer. Com hem arribat a aquest extrem? A mi, que no sóc economista, em va costar d'entendre-ho fins que em va caure a les mans aquesta entrada del blog del Nacho Giral. L'explicació és una mica llarga però molt entenedora. Si li hem de buscar alguna limitació, només esmentar que es centri tant en la crisi immobiliària nordamericana i no contempli els efectes financers de la bombolla hispana. Però aquesta darrera ferida encara no ha començat a sagnar de debò. Si voleu assistir en directe al nostre propi espectacle (es preveu molt gore), ja sabeu: la sala és burbuja.info  A no, perdó, que el Sr. Solbes ha trobat una fórmula màgica per salvar la situació: posar diners públics per facilitar l'allargament dels terminis hipotecaris. En altres paraules: mirar d'apagar el foc amb gasolina. Vivir para ver: l'Estat fent competència deslleial als xiringuitos financers d'agrupació de crèdits!

Segon. I ara què? És un d'aquells moments en què interpel·les als teus amics liberals i els hi preguntes si ens hem de mantenir fidels a allò de la no-intervenció dels poders públics. ¿Som coherents i deixem que els mercats s'ensorrin, de la mateixa manera que hem deixat que s'ensorressin les classes populars? O bé iniciem el rescat de tot un sistema financer amb diners dels contribuents, és a dir, bàsicament de les rendes del treball. Bé, de fet aquest darrer és un camí ja iniciat arreu: als USA la Fed no para de baixar tipus, a la UE el Banc Central no para d'injectar liquidesa, al Regne Unit nacionalització pura i dura del Northen Rock... El preu de tot plegat? Inflació, popularment coneguda com "l'impost dels pobres". Però aquest és un efecte secundari políticament assumible, en tant que sempre es pot atribuir al "desgavell salaria imposat pels treballadors i els seus sindicats" i justificar una nova vuelta de tuerca al respecte.

Per tant, com diu Krugman, preparem-nos per veure una "operació rescat" en tota regla. Allò tan impensable per a un liberal coherent, està a punt de ser realitat. Qui sap, potser fins i tot una realitat inevitable.


Permalink ~ Comentarios (135) ~ Comentar | Referencias (0)

Juno

Por anarresti - March 11th, 2008, 11:24, Categoría: General

Sincerament, ara no em ve de gust participar en teràpies grupals ecoblogosfèriques. M’apunto a l’enunciat del Pere Nieto (“hem de parlar”) però, així en calent, tampoc no tinc massa respostes originals sobre les causes de la desfeta ni sobre les possibles solucions. Per tant em quedo en un “seguim”, potser obvi però que toca formular.


Un cop feta l’obligada declaració de dol, con la música a otra parte. Heu anat a veure
Juno? Sincerament, em feia una mica de por: típica pel·li d’adolescents USA, pensava. Res més lluny de la realitat.  Com molts sabreu és la història d’una noia que es queda embarassada i decideix triar uns pares adoptius presentables per al seu nadó. Genial la demolició de tòpics sobre maduresa vs. immaduresa, guaissisme vs. grisisme, gaudir-la-vida vs. paternitat... No m’estranya que la crítica ianqui l’hagi triat com millor pel·lícula  independent del 2007.


A banda de la “chicha” l’altre bon motiu per anar a veure Juno és el bon rotllo amb què surts del cinema. I això que descriu un petit drama! En vaig traure una conclusió que potser ve al cas de l’inici d’aquesta entrada: el teu benestar no depèn només de les hòsties que et cauen sinó, sobretot, de com les afrontes. Receptes-Juno al respecte: buscar sortides racionals, desdramatitzar, no emparanoiar-se... i ironia en dosis industrials. I mentrestant la vida sempre reviscola. I sovint no tan lluny com ens pensem.

Permalink ~ Comentarios (127) ~ Comentar | Referencias (0)

8 de març reciclat

Por anarresti - March 7th, 2008, 10:25, Categoría: General

Crec que era Marcuse qui afirmava que el capitalisme era el sistema de dominació més perfecte que mai s’hagués inventat, en tant que era capaç d’aprofitar fins i tot als seus crítics per servir el seu objectiu fonamental: fer negoci. És una reflexió que em revé cada vegada que trobo exemplars de El hombre unidimensional entre els llibres de saldo de El Corte Ingés. Ve a ser com la profecia que es compleix a si mateixa.

La paranoia anterior ve al cas d’una campanya publicitària que he vist avui en l’aparador d’una coneguda cadena de cosmètics i perfumeria.  Us adjunto les imatges més avall. Parlen per si mateixes, no crec que calguin moltes més consideracions. Aquí la web coporativa per si la curiositat morbosa us apreta.

Permalink ~ Comentarios (73) ~ Comentar | Referencias (0)

El Blog

Calendario

<<   December 2022    
SMTWTFS
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Categorías

Sindicación

b. Bloggers col·legues (altres frikismes)

Alojado en
ZoomBlog