February 2009

Així és la vida amb deflació

Por anarresti - February 23rd, 2009, 9:33, Categoría: General

L’altre dia escoltava la notícia sobre el darrer increment de l’IPC, la seva moderació i les previsions de deflació, cada cop més esteses entre els economistes. Una persona propera em preguntava per què era fotut això de la deflació. Acàs no és bo que els preus baixin? Així podríem adquirir més bens i serveis amb el mateix sou! És una pensada ben lògica i denota que cap de nosaltres ha viscut mai conjuntures d’aquesta mena. I quan dic ningú no només em refereixo a generacions relativament joves ni a ciutadans catalans o europeus: les situacions de deflació significativa han estat molt i molt excepcionals d’ença de la crisi dels anys 30.

Probablement l’única excepció significativa ha estat la bombolla japonesa que va explotar als primers 90 i que avui encara cueja. Per això m’ha resultat molt interessant un intent de descripció del dia a dia en aquesta situació tan insòlita. Concretament és una crònica escrita per Richard Lloyd Parry, director per Àssia del diari The Times que aquí ha estat traduïda per El Mundo. Donat que el link a aquesta traducció sembla caigut, us passo l’enllaç al buidat íntegre i comentaris que n’han fet a burbuja.info


Permalink ~ Comentarios (175) ~ Comentar | Referencias (0)

Stiglitz: "Nacionalitzar la banca és la única resposta possible"

Por anarresti - February 13th, 2009, 9:17, Categoría: General

Un dels meus primers records de socialització política durant l’adolescència és un llibre titulat “El Programa Económico del PCE”, curiosament editat per Planeta a mitjans dels 80. Una de les coses que més em va impactar era la proposta de nacionalitzar la banca, com encara es pot llegir en l’hemeroteca online de El País

És curiós que tants anys després la proposta reviscoli, ara ja no des de les nostres propostes alternatives i –assumim-ho- un tant marginals sinó com una de les possibles fórmules d’intervenció dels principals governs occidental sobre els seus sistemes bancaris. El debat al respecte està obert i alguns dels principals economistes del món s’hi estan posicionant. Com podeu llegir aquí, el premi nobel Joseph Stiglitz ho proposa obertament (aquí traducció en castellà) El raonament és prou evident: si per força els ciutadans hem d’assumir part de la propietat de la banca mitjançant injeccions de recursos públics, és lògic que reclamem capacitat de control sobre aquestes entitats financeres.

M’atreviria a afegir l’exigència que no es faci marxa enrere quan la conjuntura econòmica canviï: el que no s’hi val és socialitzar pèrdues i privatitzar beneficis. A més, tal i com han anat les coses en aquest darrer cicle de creixement embogit, crec que el control públic (o almenys estricta regulació) és l’única garantia possible per (a) evitar que l’enginyeria financera acabi convertint l’economia mundial en una mena d’estafa piramidal i (b) garantir que el crèdit s’adreci bàsicament al teixit productiu real i no a facilitar el sobreendeutament privat per seguir increments embogits de preus en bens bàsics, derivats de bombolles especulatives. Per cert, molt interessant aquest article de Vicenç Navarro sobre com ha anat aquest procés al nostre país.

Permalink ~ Comentarios (208) ~ Comentar | Referencias (0)

La magnitud de la tragèdia

Por anarresti - February 12th, 2009, 10:59, Categoría: General

L'INE acaba de donar la confirmació oficial: segon trimestre consecutiu amb creixements negatius del PIB, per tant estem en recessió. Aquí la nota de premsa oficial: especial atenció al gràfic que inclou i que adjunto per il·lustrar la notícia.

L’hòstia està sent d’aupa però sempre ens podem consolar pensant que al veí li va pitjor: atenció a la dada de contracció internaual del PIB japonès: ni 1 ni 2 ni 3%.... 11,7% !!! Sí, sí, tal com sona: una contracció de dos dígits en una les principals economies del planeta. Inaudit! Aquí la notícia en castellà però no m’ho acabava de creure... fins que ho trobo confirmat a Bloomberg.

BUFFF!!!!


Permalink ~ Comentarios (212) ~ Comentar | Referencias (0)

Robert Solow: "Espanya necessita tecnologia, no flexibilitat laboral"

Por anarresti - February 10th, 2009, 9:23, Categoría: General

He de confessar que la frase, recentment apareguda als nostres mitjans, em provoca reaccions contraposades. Per una banda penses: a veure si ara que ho diu un premi nobel del MIT algú li fa cas, perquè des dels sindicats i  l’esquerra portem anys advertint-ho amb èxit tendent a zero. Des d’aquesta perspectiva-economia del coneixement defensem que objectius com productivitat i competitivitat ja no depenen tant de factors clàssics com despeses de localització o salarials. Tampoc serien tan centrals altres factors laborals reiteradament denunciats per les patronals, com pot ser l’absentisme. Per contra la supervivència econòmica d’un país en el mercat globalitzat passaria per l’aposta per sectors i segments d’alt valor afegit, amb molta innovació (tecnològica i organitzativa) i un mercat laboral qualificat i de qualitat.

Una constatació: aquest escenari és ben bé el contrari de l’estratègia de creixement que hem seguit en aquest país durant les darreres dècades. Em refereixo a l’estratègia que realment s’ha seguit; certament aquella que han impulsat banquers i constructors... però també administracions públiques de tots els nivells i colors, perquè el totxo garantia anys de vaques grasses pressupostàries. Pan para hoy... Era ben curiós veure com aquesta “aposta real” dels nostres governs contrastava amb la pretesa estratègia de modernització enunciada en plans oficials, més o menys afortunats, com l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la Qualitat de l'Ocupació i la Competitivitat de l'Economia Catalana.

I una barreja de sentiments: em sento atret per raonaments que encapçalen aquesta entrada però també em generen prevenció. Em temo que, des de l’esquerra, ens estem abandonant als paradigmes socioeconòmics tecnòfils que tant escepticisme ens provocaven fa unes dècades, quan economistes com Solow o sociòlegs com Daniel Bell els enunciaven. ¿Realment la modernització capitalista ens portarà a la superació del conflicte social o –almenys- a la sortida d’aquesta (enèssima) crisi del sistema? La sequera ideològica i el dramatisme de la conjuntura ens porten a somiar una resposta positiva a aquesta qüestió. Així ens emmirallem amb processos recents de països del nord d’Europa que semblen haver-se’n sortit prou bé en aquest sentit (Finlàndia, Irlanda...) Però la història mai no es repeteix i és molt difícil imitar els itineraris de desenvolupament que han seguit els altres. Si la resposta fos només la tecnologia i la innovació, el sistema productiu xinès seria un dels més inclusius socialment... i és evident que no ho és pas. Per tant, en el debat sobre la necessària reconversió econòmica per sortir de la crisi, potser hauríem de rescatar propostes que sempre ens han estat més pròpies: l’economia al servei de la satisfacció de necessitats bàsiques, la provisió col·lectiva de recursos d’alta demanda com el transport, el medi ambient com a límit i com a possibilitat de desenvolupament, l’austeritat en els models de consum, l’eficiència i  sostenibilitat de les fonts energètiques, el desenvolupament econòmic endògen, les formes no-mercantils de producció, el treball cooperatiu...


Permalink ~ Comentarios (169) ~ Comentar | Referencias (0)

Tremosa o el sobiranisme glamourós

Por anarresti - February 6th, 2009, 9:13, Categoría: General

Tornem a la càrrega blogera després d’una pausa paterno-opositorial. A aquest pas hauré de canviar la capçalera: d’Anarres a Guadianablog. En fi, és el que hi ha...

Avui parlaré del flamant nou candidat convergent a les eleccions europees. Res nou en l’aposta d’aquest espai polític per l’escola privada-privadíssima... això sí: finançada amb fons públics-publiquíssims mitjançant el sistema de concerts. Tampoc és sorprenent l’aposta d’un economista neoliberal per desvirtuar la lògica de serveis públics com aquest mitjançant la generalització de sistemes de copagament. No, la innovació ve d’altres latituds, concretament del tonillo aportat pel nou fitxatge: “l’escola pública catalana no té prou glamour”, Tremosa dixit. Impagable!

Aquesta mena d’episodis ens haurien de resultar prou profitosos als que defensem que l’esquerra s’ha de situar en la qüestió nacional i ho ha de fer des del sobiranisme. ¿Podem assumir una lògica de “front patriòtic” que ens porti a anar del bracet d’aquesta mena de personatges? Jo no ho veig gens clar. Construir el país? D’acord, però quina mena de país? Una Catalunya classista que segregui les persones des del mateix sistema educatiu? No, gràcies. Assumim-ho: Ramon Tremosa no és un dels nostres ni ho són moltes altres persones que es mouen en l’espai del sobiranisme.


Permalink ~ Comentarios (140) ~ Comentar | Referencias (0)

El Blog

Calendario

<<   February 2009  >>
SMTWTFS
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28

Categorías

Sindicación

b. Bloggers col·legues (altres frikismes)

Alojado en
ZoomBlog