anarres

Bé, ja sé que fa dies que la pel·li va pel món i la meitat de vosaltres ja l'heu vista. Però no em puc estar de fer una entradeta al blog per si queda algú encara més tardaner i despistat que jo. De debò, aneu-la a veure, és una autèntica joia. D'una banda les interpretacions són magnífiques, sobretot la de Juan Diego. Però, lògicament, allò que enganxa de Casual Day és l'argument i la seva càrrega sociològica. I, a aquest nivell, no veia una descripció tan brutal de les relacions de poder en el capitalisme postindustrial des de Smoking Room, per cert, pel·li amb la que té molts paral·lelismes. I tot plegat amanit amb un humor negre, negríssim!

En una entrada anterior comentava les brutals pressions que estan exercint els lobbys immobiliaris i financers per aconseguir socialitzar els costos del "aterratge suau" que estem vivint.

Pensava, ingènuament, que la cosa aniria per les bambalines del poder i que els apanyillus corresponents s'acordarien de forma discreta. Però no, els grans especuladors del país presenten les seves exigències amb llum i taquígrafs, sense cap mena de complex. Concretament llegeixò aquí que "las asociaciones de bancos y cajas de ahorros de España están pidiendo al Gobierno utilizar dinero del Fondo de la Reserva de la Seguridad Social para hacer frente a la crisis inmobiliaria. Plantean que el brazo financiero de la Seguridad Social invierta no sólo en deuda pública, sino también en cédulas hipotecarias o bonos de la banca"

Manllevo i faig meus alguns dels comentaris més obvis que al respecte es fan en aquest fil: 1r. Per què socialitzar les pèrdues quan en el seu moment no es van socialitzar els ingents beneficis? 2n. Ja han arruïnat als joves i ara van pels vells!

ACTUALITZACIÓ: Una setmana després, el debat segueix aixecant bombolles, si bé en sentits no sempre previsibles. Per una banda Solbes sembla resistir (de moment) els cants de sirena. Mira per on, aquest home encara serà un liberal coherent: "Que es forma una bombolla immobiliària? .-Bé, que es formi. Què explota? Bé, que exploti". Laissez faire, laissez passer. Mai m'hagués imaginat alegrant-me d'aquesta coherència liberal, però és evident que encara seria pitjor deixar sueltu al capital en períodes de vaques grasses i intervenir per salvar-li el cul (amb diners de tots) en l'actual conjuntura. Al respecte, us enllaço un article imprescindible d'Antón Costas a El País Catalunya. En l'altre extrem de la balança, a qui trobem defensant la transferència de fons de la Seguretat Social per auxiliar al capital financer? Doncs a la UGT! Sí, sí... tal com sona. Aquí teniu la font. Vivir para ver!