April 2008

Rouco dicta deontologia mèdica

Por anarresti - April 24th, 2008, 10:02, Categoría: General

Ho sento però darrerament hi ha pocs temes que em posin prou com per treure'm de la meva letàrgia bloggera. Ja haureu endevinat que no són pas les crisis hídriques ni les seves gestions comunicatives i organitzatives, més o menys afortunades. Doncs no, ho sento, reconec que el tema és molt important però em destrempa. En canvi allò que sí m'inspira és el rotllo anticlerical. Deu ser una regressió a l'adolescència perquè reconec que molta urgència política, ara mateix, el tema no és que tingui. En fi... que hi farem!

La palla mental anterior ve al cas d"una notícia que ha publicat la SER: el govern autonòmic de Madrid i la Conferencia Episcopal han signat un acord que no només regula l'assistència religiosa en hospitals (fins aquí lògic) sinó que obre als capellans decisions com donar o no sedació terminal a un malalt, practicar un avortament o reanimar o no a un nadó amb malformacions.

Crec que em quedaré en la descripció de la notícia. Les valoracions i possibles respostes que se m'acudeixen caurien massa en el camp del políticament incorrecte.

EDITO AMB ACTUALITZACIÓ DE LA NOTÍCIA: per tal d'evitar greuges comparatius, L'Església del Monstre Volador d'Espagueti també exigeix estar present en els comités d'ètica dels hospitals madrilenys. Val més que ens ho prenguem així...

;-)


Permalink ~ Comentarios (116) ~ Comentar | Referencias (0)

La temptació: del totxo privat al totxo públic

Por anarresti - April 7th, 2008, 11:15, Categoría: General

Un cop constat que l'aterratge no està sent gens suau, ara sembla el moment de buscar "solucions corre-corre"  Avui Cinco Días presenta un avanç de per on poden anar les coses: si no hi ha demanda privada, accelerem la demanda pública tot aprofitant el superàvit fiscal que hem acumulat els darrers anys. I on concentrar aquesta demanda? El diari econòmic apunta algunes pistes significatives: obra pública, desenvolupament de la llei de dependència i subvenció als particulars perquè rehabilitin habitatge. Dues petites reflexions al respecte:

Primera: tanta sort que donaven el keynessianisme per enterrat, perquè això és New-Deal pur i dur! En altres paraules: que no s'han exprimit massa la mollera i han optat per les polítiques anticícliques "de tota la vida" Vist això, un sospita que les anomenades "polítiques d'oferta" amb que els economistes neoliberals ens van taladrar durant els 90... doncs no deuen ser tan efectives com ens volien vendre! Com diuen en castellà: no hay más cera que la que arde. L'única manera d'afrontar l'atur és crear llocs de treball.

Segona: anem bé per aquest camí? En principi tots els progressistes estem per enfortir el sector públic i si la despesa corresponent es fa en béns col·lectius d'inversió (típicament infraestructures), doncs molt millor! Només un dubte, però prou preocupant. ¿No estarem insistint en más de la mismo, però ara en versió diner públic? ¿Realment hem de continuar apostant per aguantar l'economia sobre el totxo? ¿O potser és el moment de buscar alternatives amb més futur? Òbviament em refereixo a reciclar el nostre teixit industrial per fer-lo més competitiu. Les fórmules són ben conegudes: segments de producció "no-madurs", R+D, valor afegit, productivitat, qualificació, mercat laboral de qualitat, sostenibilitat... No tindria més sentit orientar l'esforç públic de reconversió cap aquí? Potser és un camí complex però no pas impossible. Altres països comparables al nostre com Finlàndia o Irlanda l'han seguit fa poc. I no els hi ha anat pas malament!


Permalink ~ Comentarios (93) ~ Comentar | Referencias (0)

El Blog

Calendario

<<   April 2008  >>
SMTWTFS
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30    

Categorías

Sindicación

b. Bloggers col·legues (altres frikismes)

Alojado en
ZoomBlog