Ho sento però darrerament hi ha pocs temes que em posin prou com per treure'm de la meva letàrgia bloggera. Ja haureu endevinat que no són pas les crisis hídriques ni les seves gestions comunicatives i organitzatives, més o menys afortunades. Doncs no, ho sento, reconec que el tema és molt important però em destrempa. En canvi allò que sí m'inspira és el rotllo anticlerical. Deu ser una regressió a l'adolescència perquè reconec que molta urgència política, ara mateix, el tema no és que tingui. En fi... que hi farem!
La palla mental anterior ve al cas d"una notícia que ha publicat la SER: el govern autonòmic de Madrid i la Conferencia Episcopal han signat un acord que no només regula l'assistència religiosa en hospitals (fins aquí lògic) sinó que obre als capellans decisions com donar o no sedació terminal a un malalt, practicar un avortament o reanimar o no a un nadó amb malformacions.
Crec que em quedaré en la descripció de la notícia. Les valoracions i possibles respostes que se m'acudeixen caurien massa en el camp del políticament incorrecte.
EDITO AMB ACTUALITZACIÓ DE LA NOTÍCIA: per tal d'evitar greuges comparatius, L'Església del Monstre Volador d'Espagueti també exigeix estar present en els comités d'ètica dels hospitals madrilenys. Val més que ens ho prenguem així...
;-)
