Imprescindible article de Paul Krugman avui a El País. Bàsicament explica les dimensions que està prenent la crisi financera-immobiliària i com serà d'inevitable una intervenció pública per salvar els mobles. Dos comentaris d'urgència al respecte:
Primer. Com hem arribat a aquest extrem? A mi, que no sóc economista, em va costar d'entendre-ho fins que em va caure a les mans aquesta entrada del blog del Nacho Giral. L'explicació és una mica llarga però molt entenedora. Si li hem de buscar alguna limitació, només esmentar que es centri tant en la crisi immobiliària nordamericana i no contempli els efectes financers de la bombolla hispana. Però aquesta darrera ferida encara no ha començat a sagnar de debò. Si voleu assistir en directe al nostre propi espectacle (es preveu molt gore), ja sabeu: la sala és burbuja.info A no, perdó, que el Sr. Solbes ha trobat una fórmula màgica per salvar la situació: posar diners públics per facilitar l'allargament dels terminis hipotecaris. En altres paraules: mirar d'apagar el foc amb gasolina. Vivir para ver: l'Estat fent competència deslleial als xiringuitos financers d'agrupació de crèdits!
Segon. I ara què? És un d'aquells moments en què interpel·les als teus amics liberals i els hi preguntes si ens hem de mantenir fidels a allò de la no-intervenció dels poders públics. ¿Som coherents i deixem que els mercats s'ensorrin, de la mateixa manera que hem deixat que s'ensorressin les classes populars? O bé iniciem el rescat de tot un sistema financer amb diners dels contribuents, és a dir, bàsicament de les rendes del treball. Bé, de fet aquest darrer és un camí ja iniciat arreu: als USA la Fed no para de baixar tipus, a la UE el Banc Central no para d'injectar liquidesa, al Regne Unit nacionalització pura i dura del Northen Rock... El preu de tot plegat? Inflació, popularment coneguda com "l'impost dels pobres". Però aquest és un efecte secundari políticament assumible, en tant que sempre es pot atribuir al "desgavell salaria imposat pels treballadors i els seus sindicats" i justificar una nova vuelta de tuerca al respecte.
Per tant, com diu Krugman, preparem-nos per veure una "operació rescat" en tota regla. Allò tan impensable per a un liberal coherent, està a punt de ser realitat. Qui sap, potser fins i tot una realitat inevitable.
Permalink
~
Comentarios (3)
~
Comentar
|
Referencias (0)
Comentarios
Enviado por jugant a lego (Contact,
Page)
Fecha: March 26th, 2008, 18:35
Reconec que no sóc economista, però tampoc crec que estiga privat de sentit comú, ni que aquest vinga mitjançant el pagament de la quota col·legial, o siga que opinarem.
Estem fotuts.
Personalment, vaig optar per un contracte de lloguer de cinc anys amb opció a compra a la fi de contracte. No entrarem en detalls, però ara tinc la sensació de restar tranquil i a port segur mentre fora la tempesta fa afonar-se moltes il·lusions i projectes personals i empresarials.
Pel matí veia a la tele que l'efecte secundari domèstic és que la gent s'estava passant al lloguer davant la incertidumbre del mercat. Problema? Que els preus de lloguer estan creixent molt ràpidament, i són cada vegada més lluny de les economies familiars.
Un familiar meu, que és bancari -que no banquer- em va dir que l'opció de compra a 5 anys era bona perquè per quan aquest termini haguera passat, el meu immoble -MOLT car- estaria a preu de mercat. Ara ho entenc.
Els especuladors ara llogaran. Toca comuna.
~~~
Enviado por anarresti (Contact, Page)
Fecha: March 27th, 2008, 10:59
Pos sí Hèctor. La ressaca sembla que serà proporcional a la magnitud de la festa. A veure que no acabem en coma etílic! Per cert, seguint les teves promeseses de reactivació blogera, he reinsertat el link a jugantalego. Fins aviat!
~~~
Enviado por Chusco (Contact,
Page)
Fecha: April 4th, 2008, 10:32
Lo que dice el telediario, la asociación de las tasadoras, o la dirección general de registros y notariados, no es tampoco un fiel reflejo de la actualidad. Nunca podrá serlo puesto que sus sumatorios siempre van muchísimos meses por detrás, y solo pueden tirar proyecciones, o profecias (en alguna medida autocumplidas). Por eso cuando sí hubo un desmorone de precios se estaba hablando de unos poquitos enteros, y a estas alturas quien tuvo que pringar ya pringó. La inyección de fondos al interbancario no ha llegado a financiar o refinanciar nuevos créditos domésticos sino que se ha quedado afianzando las reservas de las entidades financieras hacia los préstamos hipotecarios ya vigentes de más de 1 o 2 años, aparte de carencias amortizatorias entonces ofertadas.
Al igual que no creo que caigan los precios de compra (el factor más heavy en esa linea el IPC), tampoco en alquiler habrá subidón pues ahora mucha 2ª vivienda se rinde finalmente y asume cubrir cuota con renta. Así a diario.
~~~
