Molt recomanable
l’entrevista d’avui a Ferran Ramon-Cortés en la contraportada de El Periódico. Bàsicament
ens adverteix d’alguns “vicis comunicatius” que tots patim, en major o menor
mesura: prepotència, manca d’empatia, desatenció dels aspectes no-verbals,
presses, excés d’instrumentalitat a costa de l’expressió de sentiments...
I òbviament havia
de sortir l’exemple de la campanya electoral i del recent “cara a cara” Zapatero-Rajoy: to crispat, manca de propostes, ús de dades tergiversades... Com diu
Ramon-Cortes “ens estan cridant a l'orella i amb un nivell d'agressivitat que
ens posa en guàrdia (...) Aquesta forma de comunicació tan agressiva funciona
entre ells, però no inspira la resta dels ciutadans. Per això es queden a casa
(a l’hora de votar)”
Clar que sempre
ens podem conformar pensant que a casa del veí la cosa és més bèstia. Em
refereixo, òbviament, al to fratricida que estan prenent les primàries del
Partit Demòcrata nordamericà. La filtració de l’exòtica foto d’Obama disfressat
de somalí per part de l’equip de Hilari n’és el darrer exemple. Més enllà del
dubtós aspecte estètic del candidat, no em quedava clar el perquè de
l’escàndol. Confesso que em va costar caure en el rumor de les preteses
afinitats filomusulmanes d’Obama i el
paper que podia tenir la foto en el reforçament d’aquest estigma. Vivir para ver!
