anarres

Sí, ja sé que tinc el blog molt abandonat. És només una punta de feina, en unes setmanes tornem amb més canya. 

.

De totes formes no me'n puc estar de fer-vos la següent reflexió d'urgència. ¿Què és de debò obscè, aquesta campanya una mica pujada de to dels joves d'ICV o aquesta proposta obertament xenòfoba de CiU?

.

¿I si allò realment pornogràfic és lo segon, on són els tertulians que ahir es rasgaven les vestidures amb la campanya del condó? Dos intents de resposta en els blogs col·legues del Querol i de la Tomaquera.

El titular pretén fer la gracieta però, la veritat, el tema no en té gens de gràcia. El cas és que l’oficina meteorològica oficial del Regne Unit ha publicat la primera projecció mundial de desertificació induïda pel canvi climàtic en un escenari 2.100. Els resultats són realment acollonidors. Reprodueixo part de la notícia tal i com s’ha publicat a iblnews:

“Aproximadamente un tercio del plantea será desierto en el año 2100 (...) El informe, del que se hace eco el diario 'The Independent' (...) ha suscitado preocupación y alarma en muchos sectores. 'Es terrorífico, señaló al periódico Andrew Pendleton, de la organización no gubernamental Ayuda Cristiana, según el cual 'equivale a una condena a muerte para millones de personas'. Por culpa de esa desertización, "habrá migraciones de campesinos a niveles desconocidos hasta ahora, que los países pobres no podrán digerir', agregó. (...)

El impacto puede ser incluso mayor que el previsto en ese informe ya que éste no tiene en cuenta los efectos potenciales sobre el planeta de los cambios inducidos por el efecto invernadero (...) Actualmente, el PDSI de sequía moderada está en un 25% de la superficie del planeta, pero subirá a un 50% para el inicio del próximo siglo. El índice de sequía grave, que se sitúa actualmente en un 8% de la superficie terrestre, pasará a un 40% en ese plazo de tiempo mientras que el de sequía extrema subirá del 3% actual a un 30%.

El informe completo, que aparecerá este mes en una revista especializada -'The Journal of Hydrometeorogy' (...)”

A banda de "ràpid" en hawaià, el mot wiki indica un procediment per crear documents hipertextuals de manera col·lectiva i senzilla, així com les eines per fer-ho (programari, interfícies web, etc.) Però més enllà d'això el concepte expressa tota una filosofia: el treball col·laboratiu, voluntari i no-jeràrquic per difondre coneixement, normalment de forma gratuïta i oberta (sense drets d'autor)

.

Sens dubte l'obra magna del moviment és la Wikipèdia, enciclopèdia disponible en innombrables llengües, entre elles el català, el castellà i (com no) la completíssima edició anglo-saxona que s'aproxima al milió i mig d'entrades. Certament és una obra no mancada de polèmiques, bàsicament qui pot modificar continguts i quins riscos implica això. Malgrat tot, analistes tan prestigiosos com la revista Nature han comparat el nivell de les entrades a la mítica Enciclopèdia Britànica.

No patiu, no m'he reconvertit en venedor d'enciclopèdies; només vull constatar que aquesta lògica col·laborativa sembla estendre's a l'ombra d'internet i esdevenir, precisament, la gran fortalesa d'aquest mitjà. Fins fa pocs anys els productes que s'hi generaven eren bàsicament informàtics, sobretot programari lliure. Però cada dia apareixen aplicacions en més camps, alguns  d'ells ben poc frikis. Un parell d'exemples extrets de la premsa dels darrers dies. (1) Cinco Días apunta com la lògica wiki transformarà una àmbit tan seriós com la comunicació empresarial. (2) El País informa d'un portal col·laboratiu d'identificació i selecció de rellevància del creixent munt de notícies que ens envaeixen cada dia. Per quan el wiki de l'esquerra verda?

Vaig començar a sospitar després de veure "Tierra y Libertad" i amb "El Viento que Agita la Cebada" se m'han esvaït tot els dubtes: les recreacions pretesament històriques del Ken Loach estan escrites sota els efectes d'alguna substància psicotròpica.

Ja no parlo del seu característic maniqueisme, de l'obsessió per contraposar les santedats assembleàries dels bons front les manipulacions d'aparell dels dolents, tampoc parlo de les demonitzacions dels que prenen posicions reformistes ni del sadisme amb que els dolents exerceixen la violència front l'inevitable que resulta aquesta eina per als bons... No, no és això. Era perfectament previsible que Loach pintés una Guerra d'Independència inequívocament pro-IRA i una Guerra Civil Irlandesa clarament pro-irregulars. Tot plegat recorda molt a la pel·licula Michael Collins però amb el final ideològicament invertit.

No és, per tant, el maniqueisme sectari el que m'ha indignat sinó la falsificació historiogràfica. No es pot donar un altre nom a l'intent de transformar un conflicte civil entre partidaris i detractors de l'acord de pau amb els anglesos en un suposat conflicte de classes que hauria oposat a capitalistes (proacord) i socialistes (antiacord). Eamon de Valera "el rojo". Vivir para ver! Loach té tot el dret del món a santificar a qui vulgui. Falsificar la història per encabir-hi amb calçador les seves neures ja és una altre tema.