September 2006

“Salvador” i els anys de plom

Por anarresti - September 26th, 2006, 9:45, Categoría: General

Perquè no hi hagi confusions, vagi per davant que la pel•li m'ha agradat: força narrativa, magnífiques interpretacions i una bona recreació del context històric. Em preocupa bastant més el to del debat polític que s'ha generat al seu voltant, sobretot el ressò que han tingut les queixes d'alguns antics militants del grupúscul en què militava Puig-Antich (el MIL). Aquests bàsicament es queixen que la pel•li es centra massa en aspectes humans i repressius i no ven prou el component revolucionari i antisitema del MIL i la seva aposta de ruptura armada.

.

Certament, en països com Itàlia o Alemanya, els anys 70 van ser la culminació d"un terrorisme d'extrema esquerra, convenientment retroalimentat per accions similars per part de l'extrema dreta i, sovint, per un cert terrorisme d'estat. Són els anys de plom. Ara bé, com explica Andreu Mayayo en un article imprescindible, a Catalunya l'estratègia armada va ser una part anecdòtica de la lluita del període. L'historiador afirma que  "sense aquests dos desgraciats cadàvers (Puig Antic i Oriol Solé) el MIL,  que amb prou feines va durar un any, no ocuparia ni una nota a peu de pàgina de la història de l'antifranquisme".

La radicalitat està molt bé però té diversos riscos: (1) ser perfectament inútil en tant que perds de vista la realitat que t'envolta i la correlació de forces existent i (2) pensar que tot mitjà és vàlid per assolir tan alts objectius i començar a deixar cadàvers pel camí. Entenc que això pot passar en contextos tan agitats com els que la pel•lícula descriu. En canvi, em costa més d'entendre que un quart de segle després no se sigui capaç de repassar autocríticament el propi passat de vanguardisme armat. Com a mínim autocrítiques "carinyoses", tipus Goodbye Lenin o la que insinua la mateixa Salvador. Aquesta ambigüitat respecte la violència com a eina política em sembla especialment greu quan la sento en boca d'intel•lectuals que també van viure la situació, com Toni Negri.

Permalink ~ Comentarios (86) ~ Comentar | Referencias (0)

De Marbella a Budapest

Por anarresti - September 20th, 2006, 11:29, Categoría: General

Creia que ja estava emocionalment immunitzat davant la merda marbellina, però resulta que no: encara em sorprenc i m'indigno en llegir la darrera entrega del culebrot. Aquests dies s'han filtrat a la premsa enregistraments policials de converses de l'antiga tinent-alcalde amb un promotor immobiliari. Llegiu-vos el resum que en fa Malaga Hoy  perquè n'hi ha per sucar-hi pa. Destacarem només la cruesa i sinceritat amb què es negocien aquestes corrupteles, perfectament il·lustrada amb la frase: "Yo no trabajo (lease 'recalifico suelo') sin cobrar, que eso lo hacía antes, me he quitado porque me parece un mal hábito y además te menosprecian"

A risc de sonar poc original, cal tornar a preguntar-se quantes marbelles hi ha en aquest país. Esperem que la justícia no es quedi en aquest cas perquè la simple denúncia mediàtica de les corrupteles polítiques no sembla portar gaire enlloc, fins i tot quan hi ha autoinculpacions ben explícites. Em ve a la memòria el cas d'un secretari d'organització d'un partit de cuyo nombre no quiero acordarme que va sortir el 25 de març a El País Catalunya explicant, amb tot luxe de detalls, que calia demanar l'impost revolucionari fins i tot a les telefonistes dels departaments que gestionaven. La fiscalia deu haver considerat que l'entrevista es va fer sota alguna mena d'enagenació mental transitòria perquè finalment ha decidit que no hi havia cas.

Però, sens dubte, l'espectacle més patètic d'aquests dies és el pollo que s'ha organitzat a Hongria per la confessió d'engany del primer ministre en relació a les estadístiques econòmiques del país. El millor del cas és que el senyor ha decidit que de dimitir, ni parlar-ne. Quan nosaltres anàvem al col·le i ens pescaven copiant, sabíem perfectament que això implicava suspendre l'examen. En fi, ingenuïtats infantils.

Permalink ~ Comentarios (95) ~ Comentar | Referencias (0)

Recosint el planeta

Por anarresti - September 18th, 2006, 9:45, Categoría: General

Ahir El País publicava un curiós article titulat "Ideas para enfriar el planeta Tierra". Bàsicament explicava el creixent predicament de propostes de geoenginyeria per contrarestar l'escalfament global. Entre elles es cita la construcció de "sombrilles en òrbita per refredar el planeta, juguetejar amb els núvols perquè reflecteixin més la llum solar o enganyar als oceans perquè absorbeixin més gasos hivernacle" (sic.) 

No és casualitat que aquestes peculiars propostes sorgeixin dels Estats Units, i més específicament d'aquest tramat de "fundacions de recerca" a sou de les grans corporacions industrials o del govern Bush. Ras i curt: foc d'encenalls per justificar el rebuig al Protocol de Kyoto, tot apel·lant a la tecnologia per suplir les pràctiques sostenibles. De fet no és discurs nou: ja el vam trobar referit a l'energia (les nuclears), després als residus (les incineradores) i finalment a l'alimentació (ramaderia intensiva i transgènics)  El petit problema són les conseqüències pràctiques de tot plegat: Txernòbil, l'emissió de dioxines i les baques boges, respectivament.

.

Afortunadament el mateix article de El País apunta l'important escepticisme que les "alquímies tèrmiques" desperten en bona part de la comunitat científica. El principal temor són els efectes secundaris ambientals, que poden acabar fent pitjor el remei que no pas la malaltia. I és justament la metàfora mèdica la que més ens hauria de prevenir contra aquesta forma d'afrontar els problemes: ¿Us en recordeu de la nostra infantesa quan els antibiòtics estaven de moda i eren el remei estàndard per qualsevol constipat mínimament virulent? Avui cap metge nega els efectes nefastos que aquesta pràctica ha tingut sobre els sistemes immunitaris de tota una generació. Certament no aprenem.

Permalink ~ Comentarios (99) ~ Comentar | Referencias (0)

El globus

Por anarresti - September 13th, 2006, 11:12, Categoría: General

Sort que l'economia és una qüestió de confiança perquè en aquest país és l'única cosa de què anem sobrats. Llegeixo a Cinco Días la ressenya d'un estudi comparatiu que situa la ciutadania espanyola entre les quatre més optimistes del món respecte a l'evolució de la seva economia i les conseqüents possibilitats laborals. Només des d'aquest optimisme s'entenen els alts nivells de risc hipotecari de què parlàvem en una entrada anterior.

Potser un sonarà elitista però jo proposaria la introducció d'un mínim de formació econòmica en el currículum de l'ESO, almenys explicar-li a la gent què són els cicles econòmics i que poden implicar per a la seva vida quotidiana. Perquè, pel que sembla, de l'experiència no n'acabem de treure les lliçons oportunes. Per una banda tenim unes generacions adultes que han viscut molt però que semblen afectades per un sobtat atac d'amnèsia; per altra unes generacions joves que han crescut veient només aquest llarg cicle expansiu en què encara estem i que semblen incapaces d'imaginar-se una situació diferent.

A qui li faci mandra el manual de primer d'econòmiques, almenys li recomanaria el visionat de la sèrie televisiva "Vientos de Agua", magnífica explicació del procés argentí i les seves conseqüències. Si no ens anem desinflant ja, l'hòstia pot ser espectacular.

Permalink ~ Comentarios (80) ~ Comentar | Referencias (0)

Bershka i les seves models de "aspecte saludable"

Por anarresti - September 11th, 2006, 18:07, Categoría: General



Foto accessible en l'aparador de qualsevol de les tendes de la cadena o en la seva web corporativa.
No comment.

Permalink ~ Comentarios (79) ~ Comentar | Referencias (0)

Treballar per viure...

Por anarresti - September 9th, 2006, 10:30, Categoría: General

... o almenys això diu el tòpic. Com sempre la realitat és molt més contradictòria. Aquesta setmana CCOO ha fet públiques les dades de sinistralitat del primer semestre de l'any: 481.415 accidents laborals a Catalunya, el que suposa un increment del 8% respecte l'any anterior. A remarcar que aquest empitjorament gairebé dobla la mitjana estatal.

Malgrat la meva addicció a les dades, he de reconèixer que no són pas el mitjà més impactant per difondre una denúncia. De fet no m'he decidit a introduir aquesta entrada fins que no he caigut en l'hiperteòric blog superisas.com i m'he trobat aquesta galeria fotogràfica de "bones pràctiques". Malgrat no tenir punyetera gràcia, la veritat és que impacta.

Com diria Lenin, davant d'aquest panorama ¿Qué hacer? Els sindicats  han decidit convocar una vaga el 29 de setembre en el sector tradicionalment més maltractat: la construcció. Veient el perfil de la plantilla de les obres de davant de casa i les seves condicions laborals, em permetreu ser escèptic respecte l'èxit de la convocatòria. Ho sento, és allò del pessimisme històric que no em deixa veure l'evident empenta revolucionària de la classe obrera.

Permalink ~ Comentarios (63) ~ Comentar | Referencias (0)

Villa y Corte

Por anarresti - September 8th, 2006, 10:43, Categoría: General

Permalink ~ Comentarios (65) ~ Comentar | Referencias (0)

“Mama, qui són els reis mags? Si no m’ho vols dir ja li ho preguntaré al Google”

Por anarresti - September 7th, 2006, 12:31, Categoría: General

No és conya. Això és el que li va espetegar el seu fill d'uns sis anys a una companya de feina. La primera sensació és d'enveja friki vers aquesta generació que ha mamat el món digital des del bressol. La segona és d'estupefacció per la trivialitat d'aconseguir informació fins fa poc molt oculta. Potser fins i tot massa trivialitat...

L'anècdota ve al cas d'un petit experiment tonto que ha recollit aquest fòrum. Com aconseguir informació confidencial a internet? No sé us acudeix? Fàcil, te'n vas a google i tecleges "do not distribute". Així de simple. Resultat: 61.000 documents trobats, bona part amb informació realment confidencial o bé que ho ha estat en algun moment. Un dels foreros ens proposa un altre experiment, més inquietant si cap. Ves-te'n a l'emule (sí home, el programet P2P aquell amb el qual et baixes pel·lis) i escriu "vitae". Resultat: centenars de currículums de persones de tot el món, probablement molts penjats amb autorització dels seus propietaris... i altres no.

Per acabar, anècdota personal. Ja sabeu que aquest és un blog apòcrif, per tant tu –amable lector- figura que no saps qui sóc. Confesso, però, que en iniciar-lo vaig enviar correus a un grapat d'amics per anunciar la meva intenció i demanar-los discreció. Us reprodueixo la resposta que em va donar un d'ells, bon coneixedor del mundillo: "Si linkes amics i gent propera, o webs d'institucions afins, oblida't de restar a l'anonimat... em temo que en un món hipertextual això es quasibé impossible" Així que ja sabeu: juguem a amagatotis? (col·legues abstenir-se)

Permalink ~ Comentarios (93) ~ Comentar | Referencias (0)

Esclat de la bombolla immobiliària? Sí que pot passar... perquè ja ha passat!

Por anarresti - September 3rd, 2006, 20:41, Categoría: General

Què més dir de la bogeria immobiliària que portem patint en aquest país des de fa dècades? I què més dir dels foscos auguris al respecte? Al començament semblava cosa de quatre il·luminats però en els darrers anys ja en parlen obertament totes les institucions econòmiques: el Banc d'Espanya, el Banc Central Europeu, el FMI, el Banc Mundial... fins i tot els comentaristes borsaris del Bloomberg! (aquí traducció al castella) Només el Ministeri d'Economia guarda les formes per allò de què el mercat és, sobretot, una qüestió de confiança i, per tant, mai s'han d'escampar perspectives de pànic... per més fonamentades que siguin!

Tard o d'hora l'inevitable havia de passar i ja comencem a tenir símptomes preocupants com l'imparable ascens dels tipus d'interès (amb les seves conseqüències socials), o els primers descensos del preu del sòl.

Però, malgrat l'evidència, al sector sempre li quedarà un recurs argumental per mirar de vendre: "Tranquils, el preu de l'habitatge mai no ha baixat, de la qual cosa se'n desprèn que no ho farà en un futur". D'entrada potser caldria obligar-los a incloure en aquests discursos comercials l'advertiment de tota inversió financera seriosa: "rendibilitats passades mai no asseguren rendibilitats futures" Però, a més, el sofisme esmentat conté una falsedat històrica ben obvia: el preu de l'habitatge SÍ que ha baixat. Ho va fer en aquest país i no fa massa temps: tot just a mitjans dels noranta (aquí les dades i un gràfic (número 7 d'aquest informe) Si aquesta davallada espanyola va ser moderada, no a tot arreu van tenir tanta sort. Al Japó, concretament, han viscut quinze anys de caiguda en picat dels preus immobiliaris. L'any passat el New York Times publicava un interessant reportatge sobre les tràgiques conseqüències socials que ha tingut aquest procés nipó, reportatge que ara ha estat parcialment traduït en aquest blog. Cada cop estic més convençut que estem fent aquest camí. Per a més referents de la paranoia catastrofista que avui m'envaeix, veieu aquest fòrum.

Permalink ~ Comentarios (99) ~ Comentar | Referencias (0)

El Blog

Calendario

<<   September 2006  >>
SMTWTFS
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

Categorías

Sindicación

b. Bloggers col·legues (altres frikismes)

Alojado en
ZoomBlog