August 2006

L’Estat teocràtic (de dret?)

Por anarresti - August 30th, 2006, 9:01, Categoría: General

Aquests darrers mesos Iran inunda els nostres diaris. Que si vull energia nuclear, que si el que vols de debò és la bomba atòmica, que no és cert però tu no ets ningú per jutjar-me, que no et posis chulo o acabaràs invaït pels marines com els teus veïns... i bla, bla, bla... rius de tinta.

D'allò que ningú no sembla preocupar-se massa és de  les condicions de vida i de les llibertats de la població que viu sota el règim dels aiatolàs. I això que de notícies sagnants no en manquen. Amb nul ressò mediàtic i polític, s'acaba de fer pública l'execució de Vahid, una adolescent iraniana acusada de "imperdonables crims contra l'islam" com follar o utilitzar un "llenguatge aspre" durant el seu procés. Aquí teniu una crònica dels fets per un diari iranià en l'exili, aquí la versió  d'Amnistia i aquí la recollida de signatures que va fer aquesta organització per mirar d'aturar l'execució.

Indignat? Com el que més. Sorprès? Potser menys perquè he tingut la sort de ser-hi i parlar amb aquesta nova generació d'iranians. Per molt turista que siguis no costa massa que et transmetin els seus neguits i frustracions, que t'expliquin l'anecdotari de repressió que tots ells han viscut. Per exemple recordo un cas de presó, tortura i matrimoni forçat per estar a soles amb un jove de sexe diferent en un pis d'estudiants. Tampoc no costa massa topar-te amb resistents. I parlo d'una insubmissió més personal i quotidiana que no pas política, que s'expressa en coses tan simples com sortir a passejar de nit amb una colla mixta d'amics universitaris. Per si no ho sabíeu això és motiu suficient d'identificació policial i possible visita al cuartelillo. No puc deixar de pensar en l'alt preu que els joves iranians que vaig conèixer paguen per aquesta resistència. En alguns casos extrems, com el de Vahid, el preu és la mort.

Permalink ~ Comentarios (95) ~ Comentar | Referencias (0)

"Immigrant és el terme que utilitza el que ha vingut penúltim per referir-se al darrer arribat"

Por anarresti - August 25th, 2006, 13:33, Categoría: General

Tenim la vida política del país agitada per la proposta d'ICV d"atorgar el dret de vot en les municipals als extracomunitaris que compleixin determinades condicions (regularització, temps d"estada, conveni de reciprocitat amb el seu país d"origen...) La necessitat d"aquesta ampliació del cos de ciutadania em sembla tan òbvia que ni tan sols m'hi aturaré. Sí que volia comentar la meva estupefacció per les reaccions polítiques al respecte (histèria per part de la dreta, por i ambigüitat per part del PSC i ERC) Tampoc no hi entraré perquè el Querol se m'ha avançat amb una entrada que subscric fil per randa i a la qual hi faig alguns comentaris addicionals.

Avui, però, m'ha vingut una curiosa pregunta al cap: en aquesta història, què hi diu el partit dels Boadella, Espada i companyia? ¿No eren els campions del ciutadanisme universal, de la no-discriminació per raó d'origen, del no-nacionalisme? ¿O és que tot això només és aplicable als que tinguin el DNI espanyol? I si aquest és el cas, qui és aquí el realment nacionalista?

Retinguem la gran frase del Manel Delgado que encapçala aquesta entrada. Tal vegada ens ajudi a entendre determinats silencis "ciutadans"

 

Permalink ~ Comentarios (40) ~ Comentar | Referencias (0)

Blogger Catalonia

Por anarresti - August 23rd, 2006, 14:25, Categoría: General

Era fàcil d'intuir que aquí la cosa aquesta ens estava agafant forta. Però allò que ningú s'esperava és que fóssim la segona llengua blogesfèrica després de l'anglès. Això és, almenys, el que assegura aquest motor de rastreig automàtic de blogs, del qual es poden treure estadístiques diverses, entre elles la llengua de les bitàcores analitzades.

En aquest fil es comenta el tema i s'apunten possibles biaixos que obliguen a prendre la notícia amb prudència (la mostra és encara petita, pot haver-hi confusions amb el francès...) En qualsevol cas és un bon senyal. I sempre podrem dir allò tan italià de  "si non e vero e ben trovato"

Permalink ~ Comentarios (53) ~ Comentar | Referencias (0)

L'ombra del torturador

Por anarresti - August 21st, 2006, 22:00, Categoría: General

Permeteu-me manllevar el títol d'un dels clàssics del meu subgènere literari addictiu. La novel·la de Gene Wolfe conta la història de Severian, jove aprenent (a punt de passar a la mestria) d'un dels gremis més antics i valorats de la seva època: l'ordre dels torturadors. Malgrat un amor corporatiu absolutament sectari, el protagonista traeix la deontologia professional tot executant una "client" que havia de torturar sense presses, com il faut. Per què? Doncs perquè la dona li genera sentiments com empatia, amor, neguit intel·lectual, qüestionament de l'autoritat... en definitiva Thecla l'humanitza i, per tant, l'inhabilita per al seu "noble ofici"

L'antiga lectura m'ha revingut arran d'una impactant entrevista a un altre torturador, aquest ben actual i ben de debò. Joshua Casteel va exercir el seu ofici a Abu Ghraib torturant uns irakians què, en les seves pròpies paraules, eren innocents en un 95% dels casos. Com Severian, ell també va tenir la seva catarsi personal i va ser dels primers soldats nordamericans en actiu que va aconseguir el reconeixement com a objector. Aquests dies Casteel visita Europa com a representant de l'organizació Veterans Agains War

Aquells que hagueu llegit les entrades anteriors d'aquest blog sabreu de la meva escassa afecció als valors judeocristians. De totes formes cal reconèixer que, de vegades, el penediment té un sentit. I a ser possible sense esperar seixanta anys, com Gunter Grass.

Permalink ~ Comentarios (61) ~ Comentar | Referencias (0)

"Con la adopción, los menores se convierten en trofeo para la vitrina del colectivo homosexual"

Por anarresti - August 20th, 2006, 21:49, Categoría: General

Anem a jugar a endevinar l'autor de tan memorable frase. Opció a: un skin homòfob? Opció b: qualsevol capellà pedòfil (a triar) o bé (opció c) un vocal-magistrat del Consejo General del Poder Judicial? Emoción, emoción... la resposta correcta és... la C!!!. Sí senyors i senyores ha estat José Luis Requero qui ha pronunciat aquesta frase, que de ben segur passarà a la posteritat pàtria.

La podeu trobar en aquesta entrevista de La Nueva (?) España, un de tants aprenents d'hereu de l'entranyable El Alcázar. S'hi poden llegir altres joies adreçades bàsicament al nou estatut català, del tipus: "el capítol de drets i deures és aberrant" i "obre la porta a la poligàmia". De fet jo ja m'estic ampliant la casa per encabir-hi l'harem!

;-)

 

Permalink ~ Comentarios (61) ~ Comentar | Referencias (0)

Revival prosionista a ERC?

Por anarresti - August 16th, 2006, 16:07, Categoría: General

És ben sabut que alguns dels principals portaveus del lobby proisraelià de Catalunya han passat pel partit republicà. El cas més conegut és, sens dubte, la inefable Pilar Rahola. Però  no cal retrocedir tant en el temps. Les columnes d'opinió del Sr. Jordi Argelaguet a l'Avui s'han caracteritzat per defenses apassionades de la política d'aparheit i "espai vital" dels successius governs israelians. A banda de donar classes a la UAB, el tal personatge va presidir l'agrupació local d'ERC a Sabadell. Pel que sembla, però, va deixar els càrrecs al partit arran de l'aposta de la direcció pel govern catalanista i d'esquerres.


Crèiem, sincerament, que la caiguda en desgràcia del tal personatge havia netejat ERC d'aquestes "amistats perilloses" però sembla que no és el cas. La sorpresa ens arriba de la mà de Busot, el "cofidencial orgànic" que utilitza el partit per les feines brutes (un altre dia parlarem més tranquil·lament d'aquestes "joies de la blogesfera") Doncs bé, en aquesta entrada es queixen amargament del seguiment per part de TV3 de la invasió del Líban, seguiment que semblen considerar massa dur amb els amics del Tshal (exèrcit israelià) Perquè us feu una ideal del nivell, el text parla literalment del "mur xiïta de la secció d'internacional de TV3".

Per sucar-hi pa!


Permalink ~ Comentarios (65) ~ Comentar | Referencias (0)

"Déu ha tornat per fotre'ns les llibertats"

Por anarresti - August 16th, 2006, 8:20, Categoría: General

Així titulava un diari l'entrevista a Michel Onfray, autor del recomanable Tractat d'ateologia (traducció catalana a Ed.1984) El llibre ve al cas de la difusió dels dos darrers assalts de l'obscurantisme cristià (aquest als USA i aquest altre a Kenia). L'agressió no afluixa i cal traure'n les conclusions oportunes: mai donis per guanyada una guerra fins assegurar-te que l'enemic no està totalment vençut: Nietzsche va pecar d'optimista. I certament no cal anar a llocs massa exòtics per comprovar-ho: al nostre país l'ofensiva nacional-catòlica està plenament activa al servei del restauracionisme peper: matrimonis homosexuals, reforma educativa, investigació amb cèl·lules -mare...

Malgrat l'interès de pensadors com Onfray, crec que s'imposa un canvi d'estratègia en les forces laiques: cal superar excessos intel·lectualitzants i aprendre a utilitzar les potents armes iconogràfiques de l'enemic, això sí, amb el component irònic corresponent. En aquest sentit la meva principal esperança és el moviment pastafarista, nascut en els cercles liberals de les universitats americanes i que ja sembla estar-se implantant a casa nostra. Com a gest d'adhesió al mateix, vegeu la imatge que acompanya aquesta entrada i un nou link fix en la secció "les meves sectes" (pertinent, no?)

Clar que hi ha altres fronts de la mateixa guerra que tampoc no estan gens controlats. Em refereixo a l'actual revival dels ocultimes "menors": tarot, astrologia, "teràpies alternatives", etc. Al respecte us recomano el butlletí electrònic El Escéptico Digital distribuït per la Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico. Es tracta bàsicament d'una associació impulsada per docents preocupats per la penetració d'aquestes paranoies entre la joventut del país. Ànims i paciència que la lluita continua!.

Permalink ~ Comentarios (66) ~ Comentar | Referencias (0)

Putch blogger a Connecticut

Por anarresti - August 11th, 2006, 11:37, Categoría: General

Afortunadament les primàries per triar candidats en un estat americà no solen ser notícia aquí. Aquesta setmana, però, la cosa ha estat una mica diferent. El dimarts es feia públic que Ned Lamont havia guanyat a Joseph Lieberman a Connecticut i que, per tant, seria el candidat del Partit Demòcrata en les properes legislatives nacionals de la tardor.

I per què la notícia d'aquestes primàries sí que ha arribat a casa nostra? Doncs perquè el Sr.Liebertman era (a) el candidat oficial del partit i per tant el favorit, (b) la cara visible del seu sector més dretà, (c) perquè ha estat un dels principals valedors de la guerra d'Iraq, (d) perquè se l'han berenat justament per aquesta raó i (e) perquè el seu botxí representa al sector més liberal i antiguerra del partit.

Al meu entendre el més interessant és com s'ha arribat a aquest desenllaç: una àmplia mobilització de les bases liberals del partit que ha trobat en la blogesfera el seu principal espai d'agitació. Ja ho anunciava El País fa unes setmanes i The Nation ho explica amb molt més detall. Sobretot recomano el seguiment d'aquesta trama blogger als companys que ens atansem a aquest mundillo amb una lògica més militant però que, sovint, ens qüestionem la utilitat del que estem fent.

Bloggers al poder! (almenys si són dels nostres)

;-)

Permalink ~ Comentarios (65) ~ Comentar | Referencias (0)

Zola a la banlieue?

Por anarresti - August 10th, 2006, 8:27, Categoría: General

Cada cop ho tinc més clar: La Contra és la secció més digna de La Vanguardia. Ahir ens va sorprendre amb una entrevista a Faiza Guene, jove francesa d'origen àrab. La noia ha escrit una irònica novel·la social sobre la vida dels joves als suburbis (banlieues) Estranyament el llibre s'ha convertit en una mena de best-seller. L'entrevistador de La Vanguardia no s'està de res: "el nou Zola pel que clamaven els suburbis", insinua. Caldrà veure-ho. Tenim traducció en català per jutjar nosaltres mateixos. Més enllà de  mèrits literaris, que de moment desconec, m'ha impactat la lucidesa de la noia: "A la banlieue s'hi ha instal·lat el fatalisme".

Llegint-ho em retornen sensacions estiuenques de perifèria meridional de Tolouse. Una estada curta, accidental, covarda (com solen ser les visites als suburbis) però certament impactant. Em revenen també els comentaris al respecte de la Meritxell, igualadenca afincada a Tolosa i bona coneixedora de la ciutat: "És el problema d'uns joves que són francesos des de fa generacions però als quals se'ls veu com a estrangers i se'ls hi nega cap mena d'oportunitat professional"

Regirant una mica per la web trobo aquesta crònica que ens contextualitza l'autora en el marc d'una eclosió cultural juvenil en les perifèries franceses (des de roba Made in Banlieue fins a la popularització del rap) Del poc que ens ha arribat d'aquestes mogudes, em quedo amb la pel·lícula Exils, magnífica crònica del tedi vital suburbà, de l'esquizofrènia cultural, del sentiment d'estrangeria arreu (tant en la societat d'origen con en la destí)... Potser la banlieue ja ha trobat els seus zola.

Permalink ~ Comentarios (54) ~ Comentar | Referencias (0)

Un altre turisme de muntanya és possible

Por anarresti - August 7th, 2006, 8:37, Categoría: General

La darrera vall quasiverge del nostre Pirineu està amenaçada per un projecte faraònic: pistes d'esquí, complexes urbanístics i, com no, camps de golf. "Inevitable (em diuen alguns amics de la zona). Si no fem això la comarca s'acabarà despoblant per manca d'alternatives econòmiques i laborals" El ràpid avanç pirinenc vers el monocultiu turístic em sembla trist i empobridor, però l'accepto perquè a mi tampoc no se m'acudeixen moltes més alternatives. El que  ja no accepto és que l'abans descrit sigui l'únic model possible de desenvolupament turístic. No ho accepto perquè n'he vist d'altres, tan o més exitosos i infinitament més respectuosos amb el patrimoni i amb el país. I no he hagut d'anar massa lluny per veure'ls: tot just creuar a l'altra banda de la frontera.

Per què m'agrada el model francès de turisme de muntanya? Vaig a enumerar-ne algunes raons:

  • No entén la natura com un llast car i paralitzador sinó com un patrimoni ben rendible. Per exemple la Vall d'Orgeix. A banda de paissatge, què més hi ha allí? El "desarrollista hispà" respondria: "No res, només llops que amenacen el bestiar" Exactament: hi ha llops, un animal ben interessant i que atreu força visites familiars si hom organitza la paradeta perquè se'ls pugui veure evolucionar amb facilitat.

  • A banda de patrimoni natural també se sap rendibilitzar el patrimoni arquitectònic. En primer lloc recuperant-lo: una dinàmica de rehabilitació monumental, potser excessiva des de la perspectiva historiogràfica però ben profitosa a nivell de desenvolupament local.

  • Més enllà de la monumentalitat, es veu cura de l'urbanisme i del paissatge quotidià i no només en els "indrets de postal". La pacificació del trànsit rodat i un cert enjardinament poden convertir qualsevol modest centre en un lloc ben agradable, si més no per hostatjar-s'hi.

  • Entenen que hi ha demandes potencials no sempre cobertes per oferta adient, i per tant bons nínxols de negoci. Per posar un exemple: em va sorprendre la quantitat de recursos existents pel turisme amb nens.

  • També em va semblar clara l'aposta pel model d'allotjaments hotelers i de cases rurals, més que no pas de segones residències. Almenys de macrourbanistzacions suburbials en vaig veure ben poques.

  • Finalment esmentar una bona infrastructura d'informació turística: oficines ben ateses, amb  material informatiu (editat i web) abundant i explicatiu, bons portals web de cases rurals, etc. 

Certament no tot són perles sostenibilistes. El ferrocarril regional de l'Arieja (que connecta amb Puigcerdà) es va degradant al mateix ritme que l'autovia corresponent escala Pirineu amunt. I sí, allí també hi ha pistes d'esquí. Almenys, però, el seu model turístic no es recolza únicament sobre aquesta pota tan feble climàticament i tan qüestionable ambientalment.

Permalink ~ Comentarios (84) ~ Comentar | Referencias (0)

Artículos anteriores en August 2006

El Blog

Calendario

     August 2006  >>
SMTWTFS
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31   

Categorías

Sindicación

b. Bloggers col·legues (altres frikismes)

Alojado en
ZoomBlog