February 10th, 2009

Robert Solow: "Espanya necessita tecnologia, no flexibilitat laboral"

Por anarresti - February 10th, 2009, 9:23, Categoría: General

He de confessar que la frase, recentment apareguda als nostres mitjans, em provoca reaccions contraposades. Per una banda penses: a veure si ara que ho diu un premi nobel del MIT algú li fa cas, perquè des dels sindicats i  l’esquerra portem anys advertint-ho amb èxit tendent a zero. Des d’aquesta perspectiva-economia del coneixement defensem que objectius com productivitat i competitivitat ja no depenen tant de factors clàssics com despeses de localització o salarials. Tampoc serien tan centrals altres factors laborals reiteradament denunciats per les patronals, com pot ser l’absentisme. Per contra la supervivència econòmica d’un país en el mercat globalitzat passaria per l’aposta per sectors i segments d’alt valor afegit, amb molta innovació (tecnològica i organitzativa) i un mercat laboral qualificat i de qualitat.

Una constatació: aquest escenari és ben bé el contrari de l’estratègia de creixement que hem seguit en aquest país durant les darreres dècades. Em refereixo a l’estratègia que realment s’ha seguit; certament aquella que han impulsat banquers i constructors... però també administracions públiques de tots els nivells i colors, perquè el totxo garantia anys de vaques grasses pressupostàries. Pan para hoy... Era ben curiós veure com aquesta “aposta real” dels nostres governs contrastava amb la pretesa estratègia de modernització enunciada en plans oficials, més o menys afortunats, com l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la Qualitat de l'Ocupació i la Competitivitat de l'Economia Catalana.

I una barreja de sentiments: em sento atret per raonaments que encapçalen aquesta entrada però també em generen prevenció. Em temo que, des de l’esquerra, ens estem abandonant als paradigmes socioeconòmics tecnòfils que tant escepticisme ens provocaven fa unes dècades, quan economistes com Solow o sociòlegs com Daniel Bell els enunciaven. ¿Realment la modernització capitalista ens portarà a la superació del conflicte social o –almenys- a la sortida d’aquesta (enèssima) crisi del sistema? La sequera ideològica i el dramatisme de la conjuntura ens porten a somiar una resposta positiva a aquesta qüestió. Així ens emmirallem amb processos recents de països del nord d’Europa que semblen haver-se’n sortit prou bé en aquest sentit (Finlàndia, Irlanda...) Però la història mai no es repeteix i és molt difícil imitar els itineraris de desenvolupament que han seguit els altres. Si la resposta fos només la tecnologia i la innovació, el sistema productiu xinès seria un dels més inclusius socialment... i és evident que no ho és pas. Per tant, en el debat sobre la necessària reconversió econòmica per sortir de la crisi, potser hauríem de rescatar propostes que sempre ens han estat més pròpies: l’economia al servei de la satisfacció de necessitats bàsiques, la provisió col·lectiva de recursos d’alta demanda com el transport, el medi ambient com a límit i com a possibilitat de desenvolupament, l’austeritat en els models de consum, l’eficiència i  sostenibilitat de les fonts energètiques, el desenvolupament econòmic endògen, les formes no-mercantils de producció, el treball cooperatiu...


Permalink ~ Comentarios (169) ~ Comentar | Referencias (0)

El Blog

Calendario

<<   February 2009  >>
SMTWTFS
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28

Categorías

Sindicación

b. Bloggers col·legues (altres frikismes)

Alojado en
ZoomBlog